Pep Duran Esteva
Escultor, pintor i director artístic de cinema (escenografia i vestuari) català. El seu treball s’enfoca en la construcció, la representació i l’espai. Fou llicenciat per l’escola superior d’art dramàtic de Barcelona el 1979. Destaca per la seva capacitat en transformar la escultura en la propia arquitectura arribant a un punt de simbiosi entre les dues.Trobem referències el les seves obres com el pensament artístic d’Einstein, el dadaisme, el surrealisme i mestres del teatre com Artaud, Heiner Müller i Cantor. El 1989 va rebre el Premi Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor tècnic.
Marcel·lí Antúnez Roca
Considerat un dels artistes més rellevants de l’art electrònic i l’experimentació escènica.
En les seves obres en solitari observem la seva vocació per la biologia, la tecnologia, la societat i la cultura. Utilitza molt les tècniques del dibuix i la pintura, tot i així experimenta moltes altres possibilitats.
La Fura dels Baus (1979-1989)
Alhora que cursava estudis de Belles Arts a l’Universitat de Barcelona, va co-fundar de la mà de Carles Padrissa, Pere Tantinyà, Quico Palomar, y Teresa Puig aquest col·lectiu. Fou part com performer, músic i coordinador artístic. El grup realitzava espectacles d’estil ritual, impactants i trencadores de la distància espai escènic-espectador.
Los Rinos (1985-1992)
Va fundar aquest col·lectiu juntament amb Sergi Caballero y Pau Nubiola. Els seus objectius s'enfoquen en el graffiti, tot i que posteriorment van ampliar els seus formats, desde l’art pictòric fins el video performance, concerts, etc.
Jordi Benito
Artista conceptual català, conegut com un dels més radicals. Les seves primeres obres (1970) s'enfocaven en elaborades instal·lacions, més tard va prendre importància al cos.
A mitjans dels 70, es van radicalitzar les seves performance, deixant enrere , Body Art per accions rituals.
Grup de treball: Va formar part del col·lectiu pioner en la desmaterialització de l'art. Va participar també a la Documenta V de Kassel.
Albert Gusi
Artista visual que es centre la seva obra al voltant del paisatge amb una intenció lúdica i desinhibida. Per mitjà de la fotografia i el video qüestiona la manera de relacionar-se amb l'espai. Els seus projectes intenten fer a l'espectador partícip.
Marcel Duchamp
França, 1887–1968
Considerat un dels artistes més influents del s. XX. Va reinventar l’idea de bellesa, centrant-se en hol fugaz, ho superficial, i va convertir l’objecte quotidià en art. La seva trajectòria va passar per molts i diferents estils artístics fins consolidar-se en el dadaisme. Ell fou qui col·locant un urinari en un museu infliuencià moltes de les obres que prenen força avui en día, desde llaunes amb excrements fins a aire d’artista. Aquest fenomen, creat pel propi Duchamp, s’anomena ready mades, referint-se objectes de diari representats com obres d’art, fou pioner també en les instal·lacions, els museus portàtils, performances, happenings...
