Director: Michelangelo Antonioni

Títol original: Blow-Up

Any: 1966

País: Regne Unit 

Productora: Bridge Films

Duració: 108 min.
Guión: Tonino Guerra, Michelangelo Antonioni (Conte: Julio Cortázar) Fotografía: Carlo Di Palma

Música: Herbie Hancock
Repart: David Hemmings, Vanessa Redgrave, Sarah Miles, Peter Bowles, Jane Birkin, Gillian Hills, Verushka

​

​

Aquesta pel·lícula s'inspira en Las babas del diablo, de Julio Cortázar. El protagonista es un fotógraf que ens mostra dues cares de la seva personalitat; per una banda la de artista i per l'altre un home sexista i abusador que veu a les seves models com simples objectes als que explotar. Els estímuls que rep al llarg de la pel·lícula son intenses percepcions que el protagonista intensifica mitjaçant l'alcohol o les drogues.

Un dels temes principals de la pel·lícula es la interseccionalitat entre l'art i la realitat, en quina mesura i de quina manera aquest dos conceptes es relacionen e influeixen. . Tant al principi del film com alfinal trobem un grup anarquista de mims; la pel·lícula es tanca amb una escena d'aquest personatges jugant al tenis (interpretant jugar al tenis, ja que no utilitzen ni raquetes ni pilotes); en un moment el protagonista s'incorpora al joc, recull la pilota invisible que ha caigut fora del camp i la llença, tornant-li als altres jugadors, d'aquesta manera una simple ilusió es converteix en una realitat col·lectiva i l'impossible passa a ser possible.