CAIXAFORUM
Caixaforum s’edifica en una antiga fàbrica modernista, situada a Montjuïc, Barcelona i forma part de la Obra Social la Caixa oferint moltes i diverses exposicions, activitats, etc.
L’edifici pertanyia a Casimir Casaramona, qui va encarregar a Josep Puig i Cadafach la seva construcció. Fou inaugurada el 1913 i va tancar el 1919, no va ser fins 1963 -després de diferents usos donats a les instal·lacions- quan la Caixa va adquirir la propietat i la restaurà de la mà de arquitectes com Francisco Javier Asarta, Robert Luna, Robert Brufau i Arata Isozaki.
OPERA;
PASSIÓ, PODER I POLÍTICA
L’exposició tracta l'òpera i la seva influència històrica sobre la ciutat, cultura, política, economia, etc. Podem conèixer doncs, el context històric d’Europa durant els últims quatre segles a través del fil narratiu que es crea al voltant. Aquest àmbit combina totes les disciplines artístiques, creant un diàleg entre aquestes. Podem recorrer, veien amb els nostres propis ulls tot el que comporta aquest art, diferents ciutats i junt aquestes obres mítiques dels grans compositors. Observem partitures, vestits, escenografies, etc… totes relacionades amb el món de l'òpera.
Venecia, 1642 - Claudio Monteverdi.
L’INCORONAZIONE DI POPPEA
Tot i l’època de decadència que es vivia en el moment la cultura es mantenia activa, atraient forasters i organitzant grans espectacles d’òpera. L’incoronazione di Poppea va crear escàndol polític entre la població de Venècia i es convertí així en la primera òpera pública, establint aquest gènere com un entreteniment popular.
Londres, 1711 - Georg Friedrich Händel
RINALDO
Rinaldo, obra de Händel fou la primera òpera cantada en itàlia a la ciutat de Londres. Va gaudir d’una posta en escena espectacular i amb això èxit assegurat. Va provocar doncs, un malestar per el teatre britànic tradicional.
Viena 1786 - Wolfgang A. Mozart
LE NOZZE DI FIGARO
Neix aquesta obra com a protesta, reivindicant la desigualtat social i el paper que fins el moment havia estat adjudicat als criats. En un context històric on Viena era capital de la música i l'òpera, i acollia també la Il·lustració i el debat.
Milàn, 1842 - Giuseppe Verdi
NABUCCO
El nord d’Itàlia es trobava sota el domini austríac i la ciutat de MIlán s’enfonsava de rebeldía. Giuseppe va composar l’obra Nabucco com a encàrrec, inspirat en la història bíblica Nabocodonosor, on destaquen temes polítics, religiosos, èpics, etc.
París, 1861 - Richard Wagner
TANNHÄUSER
París patia un creixement demogràfic i industrial, això va comportar la modernització de la ciutat. La població es dividia en dos envers aquests canvis, hi havia qui es resistia i d’altres que s’obrien a aquest. Per aquest motiu, quan Wagner va estrenar la seva obra Tannhäuser les reaccions van ser diverses i entre aquestes moltes crítiques.
Barcelona, 1896 - Issac Albéniz
PEPITA JIMÉNEZ
L’Exposició Universal de 1888 va transformar la ciutat de Barcelona i l'impulsà internacionalment. Isaac Albéniz fou reconegut per les grans capitals i amb l’òpera Pepita Jiménez, el reflèx de l’estètica Modernista de l’època.
Dresde, 1905 - Richard Strauss
SALOME
Dresde es convertí en una metropolis pròspera i visqué un auge cultural i artístic que portà visibilització a grans reivindicacions com l'emancipació de la dona. En aquest context Dresde va acollir els compositors reivindicatius, així Ricard Strauss va estrenar l’òpera psicosexual Salome, que creà polèmica i fou rebutjada a altres ciutats.
Leningrado, 1934 - Dmitri Shostakóvich
LADY MACBETH DEL DISTRITO DE MTSENSK
San Petersburg es va convertir en Leningrado com a reacció al trencament arrel de les rebelions boltxeviques. Els artistes de l’entorn van cercar una estètica en la qual reflectar la nova ideologia, allunyada de les tradicions establertes fins aleshores.
Shostakóvich va composar en aquest context l’obra de Lady Macbeth amb un llenguatge experimental i se’l va censurar pel seu punt de vista crític envers la figura femenina.
CAIGUDA LLIURE
La fotografía de la caiguda és present des dels inicis, molt lligada a la cultura occidental i interpretada des de punts de vista molt diversos, aquesta ha anat evolucionant al llarg de de la història i actualment s’adapta a una societat materialista. Expressa un ambient de transformació frenètica i un sentiment d’abisme generalitzat en diferents contexts temporals i geogràfics. Les obres que s’exposen daten des del 1969 fins l’actualitat, aquestes són algunes d’elles:
LABERINT - Àngels Ribé, (1969) 2019
L’obra materialitzada s’estructura en forma d’espiral expressant la impossibilitat d’avanç i exposa fronteres/divisions geogràfiques i polítiques. El material plàstic del que es composa fa referència al petròli i el model extractivista que lidera l’estil de vida -entre d’altres- europeu, i que comporta greus conseqüències a nivell mediambiental. La translucitat del plàstic ens recorda l’ideal de transparència, però alhora la violació de la privacitat. Podem sintetitzar-ho com la inestabilitat que pateix la societat contemporània, un sentiment de confusió i alienació.
ONES GRAVITACIONALS - Eduard Escoffet, 2019
Es tracta d’una obra l’estructura de la qual crea una connexió espai-temps i un diàleg entre experiència auditiva i l’espectador.
LOCAL TV NEWS ANALYSIS - Dara Birnbaum i Dan Graham, 1980
confusió respecte els informatius televisius, visibilització de les fake news i la ficció dintre la realitat.
ASSAULT - Runa Islam, 2008
La seva intenció és estimular un malestar psicològic en l’espectador.
SENSE TÍTOL - Rosemarie Trockel, 1985-1988
Exposa dos àmbits d’un mateix context, mostrant dues posicions històriques i contradictories imposades a la dona: mestressa de casa i objecte sexual. Critica la societat patriarcal i heterosexual dominant també en l’actualitat.
HONG KONG SHANGHAI BANK - Andreas Gursky, 1994
Analitza l’estructura socioeconòmica en la que ens basem avui en dia i la llunyania amb el món real que podem sentir al veure’l des d’una escala diferent.
MATERIAL FOR A SCULPTURE COMMEMORATING AN ECONOMIST WHOSE NAME NOW MARKS THE STREET SQUARES HE ONCE FREQUENTED - Iman Issa, 2011
Diferents objectes de caire quotidià ens fan reflexionar sobre l’abstracte de les societats contemporànies i quina és la frontera alhora de considerar un valor material en valor artístic.
THE RADIANT- The Otolith Group, 2012
S’encarrega d’analitzar també comportaments històrics, centrant-se en Fukushima adopta una posició representativa de la interdependència que existeix entre l’economia i l’ecologia.
THE AUDIENCE - Pedro Barateiro, 2010
Un conjunt d’escultures que distribuïdes en l’espai expositiu fan referència a diversos tipus de producció i recepció del debat. Els elements que conformen l’obra es troben connectats a la vida dels ciutadans i amb això els rols i comportaments establerts com positius o negatius, distinguint el poder sobre qualsevol altre subjecte.
OPINIÓ PERSONAL
L’exposició de l’òpera se'm va fer una mica feixuga, em va agradar molt la composició entre els objectes materials i l’experiència sonora, però tot i així no és un tema que m’apassioni per tant no em va interessar tant com d’altres a les que hem anat. Caiguda lliure, en canvi, em va semblar més entretinguda ja que tracta uns aspectes de la societat -de manera crítica i reivindicativa- amb els que estic més familiaritzada/informada, com la deshumanització cap el materialisme; l’alienació del tradicional, artesà i natural; el model patriarcal, misogini, capitalista i monogàmic, etc.