top of page

ART SONOR?

Fundació Joan Miró

El títol -incloent la interrogació- introdueix el plantejament sobre el qual l’exposició sencera debat, dubtant de la pròpia categorització artística. Aquesta és acceptada desde anys enrere, però alhora segueix sent un tema controvertir tant pels mateixos artistes com per crítics i teòrics. La fundació ens situa en un context que data des de finals del segle XIX fins a l’actualitat i ens mostra tota una sèrie d’objectes artístics que han sigut sonoritzats. Inclou també una petita mostra-dedicatòria a Rolf Julius, coincident amb el vuitantè aniversari del seu naixement; Julius fou un artista sonor i visual alemany, que treballava de manera conjunta les dues disciplines. 

Podem dividir l’exposició en cinc espais, on trobem instal·lacions, dibuixos, escultures, pintures, etc. La primera sala s’anomena “Música pels ulls” i ens fa descobrir com la música, en concret, fou objecte d’inspiració pels artistes visuals de finals del segle XIX i principis del XX. La segona es titula “Música sobre paper” i ens mostra l’inici de diversos artistes a l’hora de convertir les pròpies partitures en un espai artístic el qual modificar, destruir, distorsionar, etc. El tercer àmbit és “Cossos sonors”, exposa diferents obres que incorporen el so com un mitjà alternatiu a la comunicació/expressió d’una manera en la que el teu cos sencer té una funció. El quart espai s’anomena “Els sons secrets del silenci” i manifesta com l’absència de so, és a dir el silenci, també té cabuda dins les obres artístiques de diferents maneres. La cinquena part es titula com la pròpia exposició i en aquest espai són les mateixes obres qui posen en qüestió la categoria d’art sonor.

bottom of page