Activitat 1
La primera activitat consta de dues parts. Primer hem d'escollir una de les col·leccions de fotografia exposades a la Nau Bostik i estudiant les fotografies que la componen intentar imitar a l’autor afegint una feta per tu, amb l’objectiu de que no resalti i pugui passar com una més. La segona part de l’activitat tracta de, amb la mateixa col·lecció escollida anteriorment o una de diferent, crear un àlbum de 5 fotografies que parlin del mateix tema però desde el punt de vista propi.
Nosaltres També
He escollit aquesta col·lecció ja que crec que la idea que transmet és molt important. Pel simple fet d’haver nascut dones ens espera una vida amb obstacles que el sexe masculi no afronta. Una altre raó per la qual m’he decantat per aquest i no un altre és la relació a nivell personal amb el boxa. Aquest esport ha sigut i és un món molt present i important a la meva vida. De la mateixa manera que les fotografiades en aquesta col·lecció, per mi el boxa és una via per assolir objectius i somnis que la societat pot no veure adequats per una dona. Per aquest motiu també, he decidit ser la fotógrafa i la model alhora.
Les meves decisions al prendre fotos han sigut basades en un estudi previ de la col·lecció seleccionada. Totes les fotografies han sigut presses mentre les esportistes competeixen o entrenen. En la majoria resalta la persona (en moviment) i la resta de l’escena apareix en segon pla, en moltes ocasions fent que el fons quedi totalment negra. Hi ha un contrast important de llums que s’accentua al haver editat les fotos en blanc i negre. Des de prop s’observa també, una mica de gra, que proporciona textura. La fotógrafa juga amb diferents plans (conjunt, detall, sencer, americà, primer…) i angles (frontal, contrapicat).També podem distingir diferents profunditats de camp que ajuden a donar protagonisme a uns elements o altres.
He intentat traslladar totes aquestes característiques a les fotografies realitzades per mi, tractant de fer-les el més semblant possible a les originals perquè puguin passar desapercebudes.
Silva
El projecte “Silva” tracta sobre els boscos madurs i ens parla d'una investigació entorn el benefici de la interacció amb aquests. Com bé diu l’autora estem perdent aquest contante entre humans i la natura i això està liderant la humanitat cap a la nostra pròpia extinció junt amb la d’altres innumerables espècies.
Així doncs he volgut enfocar la meva col·lecció en la lluita per la protecció dels espais que ens parla el treball de “Silva” -d’entre molts altres-. Les cinc fotografies han sigut presses el 27 de Setembre a Barcelona, per motiu de la manifestació a nivell mundial pel canvi climàtic. He volgut representar a tres generacions diferents, però unides per la causa; la meva -els joves-, la dels pares o adults, i la dels avis. També he tingut la intenció de destacar la nombrosa assistència que vam experimentar aquell dia, per part de individuals i també col·lectius o organitzacions. He accentuat el contrast i afegit un to verdós a totes les fotografies per tal de recalcar la idea que es vol transmetre. He utilitzat també diferents plans, angles i encuadres per tal d'enriquir la composició de les diferents peces i distingir-les més entre elles. Amb tot això, l’objectiu de la meva col·lecció és que cadascuna de les fotografies aconsegueixi transmetre un missatge que serveixi per conscienciar a l’espectador sobre la crítica situació en la que ens trobem actualment.
Afegeixo també un petit video fet per mi amb fragments de la mateixa manifestació. La cançó de fons s’anomena “People gonna rise like the water”, originària del col·lectiu Extincion Rebellion, i en aquest cas cantada per Gemma Vilar expressament per la peça audiovisual en qüestió.
Activitat 2
En la segona activitat hem de fer una breu fitxa tècnica de cadascun dels murals explicats pel guia i a continuació escollir un d'ells i relacionar-lo amb tres obres, artistes o moviments que ens recordi.
Art Mural
Mauro és reconegut per l'art urbà i la il·lustració. Elaborat el 26 de gener de 2017
L'artista porta més de 15 anys d'experiència pintant murals. El que fa es convertir aquest logo (el xupet negre) en la seva signatura. Aquest en concret es de 2019 i fet amb esprai.
Artista que pinta sobre paper i eleabora murals. Les seves obres s'exposen a nivell internacional desde fa gairebé 20 anys. Wert va fer el mural en qüestió el 5 rde desembre de 2016.
L'artista argentí tracta els temes de la mort, la vida i l'existència, molt presents en la majoria de les seves obres. El mur és elaborat amb esprai i detalls de pintura, a l'any 2018. La peça està pensada específicament pel lloc on es pinta, donant dinamisme a l'obra.
Elaborat el 10 de juny de 2017 per Sixe Paredes i Roger Serret i Ricou en una col·laboriació a quatre mans, cercant la connexió entre les dues parts. L'objectiu era fer funcionar aquesta obra en conjunt, pensant que al estar en una entrada és un espai dinàmic.
Mohamed L’Ghacham, pintor i muralista marroquí, resident de Mataró, inspira la seva obra en escenes quotidianes. En la seva pintura introdueix tècniques clàssiques que entren en cohesió amb el muralisme contemporani. Aquesta en concret és del 12 de desembre del 2016. Signa amb el nom de Oitec.
Elaborat al 2019 amb tècnica de plantilles.
Obra de Gran Bel, una artista molt reconegut en el món del graffiti durant els anys noranta a Barcelona per ser un dels primers. El mur fou elaborat el 9 de desembre de 2016. Està fet amb esprai. És una pintura abstracte, tot i així es reconeixen figures humanes.
La obra es compón de dos peces; la primera (esquerra) del 2016 i la segona (dreta) del 2019. Totes dues elaborades amb esprai.
James Chowles, artista britànic pioner del graffiti. La seva temàtica explora l'abstracte. El 9 de desembre de 2016 va pintar aquesta obra als murs de la Nau Bostik
Mitjançant els colors intenta transmetre el seu missatge. En aquest cas pinta un dels personatges principals de la sèrie "Joc de Trons". Utilitza l'esprai sobre una superfície metàl·lica.
De l'artista barcelonés, elaborat al 2017 amb propòsit del Gutter Fest. Està especialitzat en il·lustració, animació, murals, etc... Aquest és fet amb esprai.
L'artista argenti treballa amb materials orgànics que troba com; pigments, fulles, etc... Aquesta obra és de 2019. La raó per la qual està poc marcat, com borrat, és per donar a entendre que és efímer, igual que tota la resta d'art urbà.
Aquesta obra és feta a quatre mans, amb pintura plàstica al 2019. No té cap significat concret otorgat pels autors.
Relació peça-obres d'art
L'artista intenta transmetre ideas, utilitza el grafitti com a mitja d'expressió. L'obra #NiUnaMenos fou creada el 27 de gener de 2017. Es compon de diverses capes amb l'ajuda de plantilles.
El mural escollit, obra de Rock Blackblock, parla de la lluita feminista, de la violència de gènere, de la injustícia viscuda per totes i cadascuna de les dones. Per aquest motiu jo he escollit tres obres/artistes que tracten el mateix tema i defensen un objectiu i valors paral·lels.
Dintre el ventre de la nostre mare, en el moment que descobreixen el nostre sexe, aquell instant determina la reste de la nostra vida a ulls de la societat. Si els teus òrgans sexuals son femenins tota tu creixeràs rodejada de color rosa, nines i cuinetes on jugar; per tant hauràs d’aprendre a ser dolça, a saber quan callar i a deixar-te protegir per un home suposadament superior a tu. Si pel contrari resulta que els teus òrgans sexuals corresponen als masculins el blau serà el teu color predominant i els joguets es limiten a cotxes i pistoles; cosa que vol dir que hauràs de ser fort, valent i l’home de casa una vegada hagis crescut. Els rols de cadascun quedaran fixats i avui en dia o neixes home o neixes sense llibertat.
"Estàs aquí per complaure als teus superiors. La teva boca, el teu ventre, la teva esquena estan constantment a la nostra disposició. Les teves mans no son teves, tampoc el teu pit o, sobretot, qualsevol orifici del teu cos, els quals tenim la llibertat d’explorar i dintre de aquests nosaltres potser, sempre que vulguem, ens introduirem. La peça fou colocada com a suport sota el seu pit, les seves mans van ser lligades rere la seva esquena, les seves cames es van elevar per sobre del seu tors. Un dels homes es va agafar de les seves cuixes i es va enfonsar al seu úter. Quan va finalitzar va cedir el seu lloc a el segon. El tercer volia endinsar-se en l’estret passatge. Forçant les llàgrimes que fluïen violentament, va arrencar un crit dels seus llavis. Quan, almenys, la va deixar anar, gemegant, sota la venda dels ulls, va lliscar sobre el terra per descubrir-la sota la pressió dels genolls i amb la boca encara mig emmordassada. Hi havien paraules: “t’estimo”. “Diga-ho una vegada més. Digues; m’encanta la carn endurida omplint allò que ella allibera, densament, el tú. O digues; t’estimo”".
Aquesta composició imatge-text de Judy Chicago és, al meu criteri, perfecte per descriure la opressió que les dones experimentem per part del sexe masculí. Som tractades com objectes sexuals que els hi atorguen plaer i descendència; no ens veuen com un igual, a ulls seus sempre hem sigut una espècie inferior. Vivim en una societat patriarcal on l’únic objectiu de la dona ha de ser el de complaure a l’home, atendre’l, respectar-lo, adorar-lo. Som violades, maltractades física i psicològicament, som assassinades i som oblidades sota el nom de la següent víctima en una llista encara per tancar.
Rupi Kaur és l’autora de dos col·leccions de poesia; “Milk and Honey” i “The sun and her flowers”, en les quals explora àmbits molt personals com l’amor, la pèrdua, el trauma, la sanació i la migració. En els seus textos deixa veure la lluita feminista que interiorment ha estat lliurant desde, podríem dir, el seu naixement. Com a defensora dels drets de la dona i exemple de superació, és una gran inspiració per mi i la resta dels seus lectors.