HISTÒRIA DEL CÒMIC
L’història del còmic es romunta fins l’Imperi egipci, don pertanyen les primeres ilustracions trobsdes analoges als còmics actuals. El desenvolupament d’aquest gènere al llarg dels anys pot dividir-se en tres grans etapes:
-
PRIMERA ETAPA: Els ilustradors egipcis i medievals plasmaben les seves històries a les vendes de mòmies, els manuscrits que s’acompanyaben d’escenes narrades amb parsonatges iillustrats (molt presents en els textos religiosos). Un exemple, ne’s el “Còdice Tro-Cortesiano”, un còdig maya estructurat com una gran novel·la gràfica de 112 pàgines dibuixades sobre una(1625-1635) tira vegetal en forma de biomb. Un altre exemple, les “Escenes de la Vida d’Aquiles” en tires narratives o les “Cròniques de Nuremberg” (1493). En aquesta etapa sorgeix l’aparició del llibre i l’imprenta, fins l’aparició de la fotografia que renova la manera en que visualitzem les imatges. Observem també les estampes caligràfiques, els grabats, els llibres calcografics, etc.
-
SEGONA ETAPA: Bautitzada amb el nom de Mechachis, en honor a Eduardo Sáenz Hermúa, que firmaba els dibuixos amb aquest nom a revistes com “La Broma” o “La Caricatura”. Com a precedent al coòmic que avui en día coneixem, en aquesta època tenim les auques o aleluyas del s.XIX, similars als cantares. Ens situem a la primera industrialització i apareixen els primers mitjans de comunicació de mases, aixó deriva en una multiplicació i democratització de la imatge mitjançant les publicacions periòdiques. Destaca l’aparició dels còmics amb bafarades, el primer publicat al New York Times el 1895, en una ilustració de Yellow Kid, de Richard Felton. Així s’inicia un nou llenguatge artístic basat en la interacció entre imatge i text. A Espanya tembé foren rellevans autors com José Luis Pellicer o Apeles Mestres. L’auge de la construcció i l’aparició dels primers edificis de tres i quatre plantes varen donar pas a la satirització de la vida quotidiana, com així ho van fer Bertall, Albert Robida, Joaquim Xaudaró o l’herencia dels primers, que va donar pas a els autors de s.XX, com Manuel Vàzquez, Àlvaro Ortiz, Francisco Ibañez...
-
TERCERA ETAPA: A aquesta se l’anomena Percebes en honor els personatges de “13 Rue del Percebe”, de Ibàñez, que en les seves tires s’observa el sesenvolupament tant de la societat com del dènere. Ibañexz és així mateix, el creador de personatges molt rellevants en l’història del còmic com: Mortadelo y Filemon, el botones Sacarino, Rompetechos, Pepe Gotera i Otilio… Auwesta darrera etapa s’exten fins l’actualitat.
CARACTERÍSTIQUES DEL CÒMIC
-
Expressa el temps (present, passat i futur) i el ritme mitjançant l'ús de vinyetes.
-
Utilitza un llenguatge verb-iconic: textos de transferència (cartuchos), de anclatge, diagonals, etc…
-
Ús de còdigs específics: venyetes, globus, indicacions de moviments, expresions gestuals, etc…
-
Mitjà de comunicació massiva.
-
Finalitat de entreteniment, instructiu/adoctrinant segons unes necessitats socials.
ELEMENTS:
-
Vinyeta: representa la unitat espai-temporal de composició i organització de plans. Les lineas delimite un espai: rectes, curves, ondulades, diagonals….
-
Encuadre: limitació de l’espai real on s’executa l’acció dins de la vinyeta.
-
Plans: de diferents mides i connotacions significatives.
-
Gran Pla Genreal: manifesta l’ambient on succeeix la acció, el context de la situació.
-
Pla Genreal: similar al tamney del persoantge, el presenta sencer, dona protagonisme a aquest.
-
Pla America: figura humana de cames a cap.
-
Pla Mig: de cintura a cap i detalla l’acció.
-
Primer Pla: encuadra de pit a cap del personatge. Mostra l’estat psicològic i les expressions facials es remarquen.
-
Pla detall: encuadra un objecte/figura des de molt aprop, li dona importància a aquesta per la seva rellevància en el desenvolupament de l'acció/història.
-
-
Angles: punt de vista desde el qual s’observa l’acció.
-
Normal: a l’altura dels ulls
-
Picat: de adalt a abaix, connota inferioritat.
-
Contrapicat: de abaix a adalt, connota superioritat.
-
Zenital o picat absolut: visió perpendicular a la realitat.
-
Nadir: el contrari a zenital.
-
-
-
Signes convencionals:
-
Metàfora visual: expresa idees a traves d’imatges.
-
Figures cinètiques: reflexa dinamisme, moviment.
-
Muntatge: temps i espai per donar-li ritme a la historia.
-
panoràmica: vinyetes successives.
-
travelling: secuencia de imatges sobre un personatge.
-
encadenat: degradació de la imatge alhora que apareix la següent.
-
etc.
-
-
-
Elements verbals:
-
textos lingüístics: expresen diàlegs y pensaments dels personatges, introdueixen informació, evoquen sons.
-
bocates: on s’escriu el que pensa o diu un personatge.
-
cartellera: veu del narrador, externo a la imatge de l'acció.
-
onomatopella: representa sons.
-
tipografia: depen del personatge i el tó en que es vulgui expressar.
-
VINYETES:
Abierta: acaba on acaba la pàgina / Tancada: marge entre vinyeta i final de la pàgina.
Ortogonal: quan els costats son paral·lels al eix horitzontal i vertical de la pàgina / Oblicua: quan un o més dels cantons es mostren inclinats.
Fora de vinyeta: ja siguin personatges o globus invaeixen l'espai d'altres vinyetes.
De una pàgina o més: per enfatitzar algo es poden utilitzar més d'una pàgina per extendre les vinyetes.
EL CÒMIC FANTÀSTIC
CARACTERÍSTIQUES:
Uns dels gèneres de ficció en els que es subdivideix el còmic, és comú trobar el concepte fantàstic en els còmics de ciència ficció i terror.
El relat pot desenvolupar-se en un món real en el qual es presenten un o diversos elements sobrenaturals relacionats amb la màgia, la mitologia o històries surrealistes.
Les aventures dels còmics poden transcórrer en algun món o país directament màgic o meravellós.
A vegades si la trama central està relacionada amb les fades o éssers màgics, pot relacionar-se amb recobrar la pau i el benestar del món o país màgic de les mans d'un ésser maligne, donant lloc llavors a moralitats de forma fantàstica. Quan estan relacionats amb la fantasia heroica, s'assemblen més a les antigues epopeies en les quals l'heroi s'enfronta a les forces del mal, que solen ser representades per monstres (dracs, etc.), o personatges malignes (mags, bruixes, etc.) i les derroti.
TEMÀTIQUES:
-
Món real en el que es presenten un o varis elements sobrenaturals (màgia, mitología, somnis, etc…)
-
Món o paratge maravellos, per exemple els contes d’hades. També relacionat amb la fantasía èpica on apareixen monstres com drags o personatges malignes com bruixes.
HISTÒRIA DEL CÒMIC FANTÀSTIC:
Orígens (1905-1949)
Winsor McCay va ser un dels pioners del cómic fantàstic, amb els seus dos còmics "Little Nemo in Slumberland (1905-1913)" i "Dreams of a Rarebit fiends (1904-1915)", i on comença a consolidar les característiques de les historietes fantàstiques: l'oníric, lo surrealista i lo fantàstic (com el seu nom indica). Altres sèries de temàtica fantàstica d'aquesta van ser "The Upside Downs (1903)" de Gustave Verbeek, organitzada en pàgines que componien la història primer del dret per continuar l'inrevés en invertir la pàgina, i "Kinder Kids and Wee Willis Winkies World (1906)" del pintor, fundador i professor de l'Escola de la Bauhaus, Lyonel Fininger en les que inauguraria l'ús no-naturalista del color i incorporaria al còmic l'antropomorfización dels personatges no humans. Posteriorment, al 1938, any del naixement de Superman, els superherois començarien a tenir relació amb els còmics nord-americans de temàtica fantàstica.
La postguerra (1950-1969)
Durant la postguerra, varies històrietes fantàstiques van aparèixer de la mà de Manuel Gago i van ser les que van marcar aquest període del segle XX: Purk, "el hombre de piedra" (1950), Piel de Lobo (1959) i Castor (1962). Philippe Druillet també va revolucionar el còmic dels seixanta amb "Le mystère des abîmes (1966)", primera part de la seva sèrie Lone Sloane.
Per una altre banda, va ser una època on els propis personatges es van fer més populars que el còmic, i va ser el cas de:
L'autor de "Tals of the Mysterious Traveler (1956)", Steve Ditko juntament amb Stan Lee, van crear al Dr. Strange (1963) i el van recuperar pel seu univers superheroic.
Stan Lee amb Jack Kirby van crear un altre personatge nou anomenat Ka-Zar el qual va acabar formant part de la sèrie The X-Men situant-lo a un lloc de l'Antàrtida en que encara hi havia dinosaures (1965).
Els argentins Héctor G. Oesterheld i Alberto Breccia van crear junts Mort Cinder (1962).
A la revista Pilote, el protagonista de la sèrie Philémon (1965) de Fred va ser un altre dels personatges coneguts el qual viu a cavall entre el món real i un món imaginari, mentre que Submerman (1967) de Jacques Lob i Georges Pichard, ho fa en el fons del mar.
L'auge de la fantasia heroica (1970-1983)
A partir d'1970, es produeix un gran auge de la fantasia heroica gràcies a l'èxit de l'adaptació de Marvel Comics de Conan el Bàrbar.[3] Aquest personatge, creat el 1932, per Robert E. Howard va ser adaptat, de la mà del guionista Roy Thomas i el dibuixant Barry Windsor-Smith. La pròpia Marvel havia recuperat al 1971 el personatge de Kull, també creació de Howard; després vindrien Red Sonja (1973), adaptada lliurement per Thomas d'un relat de Howard i les sèries Savage Sword of Conan (1974) i King Conan (1980), mentre Archie Goodwin i Gil Kane experimentaven nous formats amb Blackmark (1971) i els espanyols Esteban Maroto i Víctor de la Fuente donaven curs a Dax, the Warrior (1971) i Haxtur (1973), respectivament.
Al Japó, es desenvolupa al mateix temps un altre subgènere conegut com a Mahō Shōjo, en el qual la protagonista, una nena o adolescent, disposa d'algun objecte màgic o poder especial amb el que ha de salvar el món o combatre criatures malignes (generalment vingudes d'un altre món o univers), al mateix temps que brega amb els problemes derivats del col·legi o el primer amor. Tracten a més de no mostrar els seus poders davant dels altres i compten amb l'ajuda de petites mascotes parlants. Himitsu no Akko-chan (1962) és considerada com la primera obra d'aquest subgènere.
A Europa, en un mateix to juvenil, guionistes com Yvan Delporte i el dibuixant Will produiran la sèrie Isabel des de 1972.
A França, el grup Humanoides Associats (1974) va presentar una alternativa a la fantasia heroica nord-americana, destacant sobretot Moebius, qui va publicar a l'any següent "Arzach a Métal Hurlant".[3] en la mateixa revista, Richard Corben va narrar des de 1977 les aventures de Den, un enginyer de l'època actual que es trasllada a un món de violència i grans aventures, convertit en un heroi musculós.
Poc després DC Comics publica Warlord (1975) de Mike Grell.
Al Regne Unit es publica Sláine (1983) dins la revista 2000 AD, escrites per Pat Mills i amb diferents dibuixants.
A Espanya, Vicente Segrelles crea El Mercenario (1980), publicat a la revista Cimoc, el qual es situa en una vall amagada, plena de dracs voladors, reptils gegants, monstres, amazones i altres temes de fantasia heroica.
Altres relats de fantasia heroica d'aquests anys són Elfquest (1978), de Richard i Wendi Pini, Zephyd (1978), de C. S. Cidoncha i Alfonso Azpiri, Ghita de Alizarr (1979), de Frank Thorne i Marada, i the She-Wolf (1982), de Chris Claremont i John Bolton. Percevan (1981) de Jean Léturgie i Philippe Luguy, tamb forma part d'aquest àmbit però situat en una altre època, ja que tracta d'un món medieval on la màgia i els éssers fantàstics són habituals. Més vinculades al surrealisme estan "Tales Of Peter Hypnos" (1976) de Josep Maria Beà i Les puertitas del Sr. López (1979), de Carlos Trillo i Horacio Altuna.
Últims anys (1983-present)
Les Cités obscures, (Les Ciutats fosques) de Benoît Peeters i François Schuiten s'inicia el 1983. El mallorquí Pere Joan publica La Lluvia Blanca (1984) a la revista Cairo.
El manga Saint Seiya (1986) se centra en la història d'un grup de joves guerrers que lluiten per protegir a la deessa grega Atenea de les forces del mal. Per lluitar, utilitzen la seva energia interior (denominada cosmos), els seus punys i armadures que els serveixen de protecció i que a més estan inspirades en constel·lacions o éssers de la mitologia grega.
DC publica The Sandman (1989) de Neil Gaiman, una obra que comença com un còmic de terror i evoluciona cap al gènere fantàstic, incorporant elements de la mitologia.
Altres obres de final de segle XX són:
-
Complainte des landes perdues (1993) de Jean Dufaux i Grzegorz Rosinski.
-
El Lama blanco (1993-1998) de Alejandro Jodorowsky i Georges Bess.
-
Les Aventures de Jérôme Moucherot, publicat a Espanya com Jerónimo Puchero (1994) de François Boucq.
-
Lanfeust de Troy de Christophe Arleston i Didier Tarquin (1994-2000) que ha donat origen a moltes altres sèries derivades com Lanfeust des Étoiles o Trolls de Troy.
-
El ciclo de Irati (1995) de Juan Luis Landa; Donjon (1998) creada por Lewis Trondheim i Joann Sfar narra les aventures d'uns animals antropomòrfics en un món anomenat Terra Amata i Midnight Nation (2000) de J. M. Straczynski i Gary Frank.
Del segle XXI es Fables (2003) una de les historietes fantàstiques més notòries creada i escrita per Bill Willingham amb dibuixos principalment de Mark Buckingham, que ens presenta als personatges clàssics dels contes de fades i el folklore popular en unes situacions molt diferents a les dels seus contes originals, per exemple es presenta a una Blancaneus divorciada del Príncep Blau a causa de les infidelitats d'aquest últim, o a un llop ferotge, que no està només reformat, sinó que ara té aparença humana i serveix com a xèrif a la comunitat de Fabletown.
Servitud (2006) escrita per Fabrice David i dibuixada i acolorida per Eric Bourgier, també és un dels còmic fantàstic més importants i narra la història d'un món imaginari poblat per humans i criatures màgiques com els dracs.
EXEMPLES DE CÒMICS FANTÀSTICS:
-Hora de aventuras, Pendleton Ward: Jake, un gos elàstic, i Finn, un humà preadolescent, tracten d'auxiliar a tots els habitants de Ooo. Alguns dels personatges més destacats d’aquest món fantàstic són una princesa d'un regne de caramel, la Princesa Xiclet; un rei miserable, el Rei Gel; una vampira rockera, Marceline; una unicorn coreana, Lady Arcoiris, i una maquineta de videojocs verd, BMO. Hora d'Aventures es una sèrie d’entreteniment intel·ligent sense afany d'educar, moralitzar o transmetre valors, però aconseguint això i més, tot utilitzant música, imaginació una i barreja d'ironia i surrealisme. Una sèrie animada molt original de Pendleton «Pen» Ward i que va néixer com a sèrie de dibuixos animats al 2008 a la televisió nord-americana de la mà de Cartoon Networks. A partir de llavors el seu èxit ha anat en augment, no només entre el públic infantil, sinó també en l'adult. A través de la sèrie va sorgir, més tard, el còmic.
-Beowulf, de Santiago García i David Rubín: adaptació al poema medieval èpic, reconstrucció de l’obra literària anglosaxona amb la història d’un heroi i la seva lluita contra Grendel. El còmic, fidel a l'argument el poema, narra la història del regne de Dinamarca, devastat pels atacs del monstre Grendel. Els millors soldats de país han intentat vèncer-ho, però tots han mort. Enmig de tal desesperació, arriba a aquestes terres Beowulf, qui diu ser un gran guerrer, i que assegura que és capaç de matar el monstre. Després de trobar a Grendel i després d'un dur combat, Beowulf torna amb un braç del monstre, trofeu que evidencia la seva victòria. La història no acaba aquí, ja que un nou monstre molt més ferotge, la mare de Grendel, arriba a el regne per venjar-se.
-Zora y los Hibernautas, de Fernando Fernández: obra post-apocalíptica ambientada en un futur en el que s’ha creat una societat de dones. Ambientat en un futur distant, el còmic proposa una distopia. Al voltant de la Terra, orbita una lluna artificial, Rusc, on només viuen dones. La protagonista, Zora, capitana d'una nau que busca vida a l'espai, descobreix uns homes hibernats. Això desencadena una crisi en aquesta societat amazònica. I és Zora, la salvadora d'aquests homes, qui va experimentar en major mesura el canvi: descobrint l'amor, i obrint pas a un futur molt diferent.
-Cosmonauta, de Pep Brocal: la història d’un jove que es llançat a l’univers com a part d’un projecte que cerca contactar amb Déu per demanar-li una segona oportunitat per a la terra. Héctor és cosmonauta. Fa molts anys que solca el Cosmos en un minúscul coet unipersonal, viatjant a una velocitat molt superior de la llum. La seva missió, com la d'altres milions de joves cosmonautes que van ser llançats en totes les direccions cap als confins de l'Univers, és sortir d'ell. Aquest desgavellat pla respon a un propòsit global anomenat Second Chance Project, que està destinat a aconseguir per a una Humanitat en decadència, que ha entrat ja en la seva agònica fase final, una segona oportunitat.
-Conan el Bárbaro, de Robert E. Howard: màxim referent en èpica fantàstica, del subgènere espasa i bruixeria. De les editorials Marvel Comics i Dark House, amb tres representacions cinematogràfiques.
-Red Sonja, de Robert E. Howard: una heroïna creada per Marvel Comics el 1973, personatge d’una dona espadachin que viu a una granja.. Abans de cumplir els divuit uns mercenaris abusen d’ella sexualment i assassinen a la seva família; aquí comença la seva història cercant la venjanza sota el lema de “ante la violación, castración”. Aquest personatge tot i haver estat creat desde una perspectiva masculina (exhibicionista, símbols fàl·lics, etc…) va jugar un paper important en la lliberació de la dona de l’època que es va sentir identificada amb el seu esperit independent i poderosa.
.jpg)
