PANORÁMIC 2020-EXTIMITAT
“TIME ON QUAALUDES AND RED WINE”
Anna Galí utilitza com a recurs la petjada digital que deixem al nostre pas, per portar a terme una exposició al voltant del seu fill, mort als 18 anys a causa d'una sobredosi. Les xarxes socials li amagaven una faceta diferent del seu fill envers a la que acostumava a conéixer. La recopilació de tots aquests arxius enmagatzenats a Internet i la creació d'aquest projecte a ajudat a l'Anna Galí a entendre les decisions en vida del seu fill i d'aquesta manera amigar-se amb el dol.
En aquesta exposició se'ns mostren diferents formats, la fotografia és molt present (algunes van ser extretes de les xarxes socials del fill, d'altres les ha fet la mateixa artista), així com una recopilació de textos, tant escrits a má com en digital, del seu fill, etc...
L'imatge que l'Anna Galí ens mostra a través del seu projecte és tractada amb una clara objectivitat, el seu paper com a mare no hi és, adopta la visió d'una simple espectadora a l'hora de tractar el tema. Aixó ens ajuda a viatjar pel projecte i conéixer qui era realment el seu fill, no com a fill sinó com a persona en si.
El vídeo que ens presenta la exposició de l'Anna Galí sona de fons TIME, una canço de David Bowie
“Després de la mort del meu fill el 2017, als 18 anys, a causa d’una sobredosi, i gràcies a aquesta nova herència que deixem, la digital, descobreixo en els seus dispositius i les seves xarxes socials una part d’ell que s’amagava sota la seva aparença de normalitat excepcional: una persona turmentada que va buscar en el consum de drogues una via d’escapament a la seva incomoditat al món, i que va compartir aquesta part més íntima i secreta a través de xarxes socials i internet.
Per a la seva generació les imatges s’han convertit en un acte comunicatiu que s’insereix en l’univers “paral·lel” d’internet i les xarxes socials, on aboquen la seva història vital, anhels i preocupacions. ToQaRW aborda, mitjançant diferents fonts i llenguatges (arxiu familiar, apropiació d’imatges I textos, documents personals, imatges de creació pròpia…) temes com la dualitat entre la identitat que mostrem als nostres éssers més propers i la que mostrem en el món virtual o digital, les relacions familiars, la formació de la personalitat en l’adolescència, les addiccions, la mort o el dol. ToQaRW és una part fonamental del meu procés de dol i reconciliació amb ell, però també una manera de donar-li veu i deixar que ell mateix ens expliqui una història en què, en molts aspectes, es poden veure reflectits els joves de la seva generació.”
-Anna Galí
MUERTES CHIQUITAS
Las Muertes Chiquitas es una exposició de Maria Sallarés i tracta sobre els orgasmes femenisns, referint-se a aquests com petites morts. Aquest projecte ha sigut portat a terme durant 4 anys al voltant de diferents estats de la república mexicana. Aborda el tema dels orgasmes, així mateix desde una perspectiva política i social, desconstrueix l'erotisme establert amb un control ideológic, religios i cultural, reinventat-ho. Ens fa reflexionar amb els testimonis de les diverses persones que se'ns presenten, els seus discursos i les seves opinions.
Pluralitats orgàsmiques. Els orgasmes, com la terra, són de qui els treballa, és la frase que brolla de les diverses veus implicades en un projecte que l’artista catalana Mireia Sallarès va iniciar al 2006 i durant quatre anys com un viatge per diferents estats de la república mexicana, acompanyada de la seva càmera i un rètol lluminós de neó que deia: Las muertes chiquitas. La terra –en aquest cas, la mexicana–, sota la superfície més o menys òbvia de la realitat, és el pòsit de les subjectivitats i les arrels, els conflictes i els desitjos. Els orgasmes –en aquest cas, els femenins–, compartits o solitaris, catàrtics o frustrats, representen un possible punt de partida per establir lligams entre el terreny públic i privat, entre l’eròtic i el polític. El vessant íntim de la sexualitat irromp a l’espai del plaer públic, o més ben dit, de l’erotisme construït per diversos mecanismes de comerç i control ideològics, religiosos, culturals. Enfront del sistema actual –tal com Las muertes chiquitas deixen clar– la terra, el cos i el plaer que implica la seva construcció reclamen el dret de participar de manera activa, reflexiva i incloent.
-Panorámic