No totes som víctimes de la quarantena i la pandèmia per igual. Des dels meus privilegis aquesta situació es viu molt diferent a com ho estan experimentat, per exemple: les persones sense llar, les persones racialitzades, les més pobres, les víctimes de violència de gènere, les refugiades, molts animals-no humans, etcètera. No puc parlar per totes aquestes persones, ja que les meves experiències no són les mateixes que les seves, però reconeixent els meus privilegis puc ser una aliada més. Com a activista considero que l'aprenentatge i l'educació individual és fonamental, però ho estem deixant enrere poc a poc. Per altra banda, no deixem d'escoltar al nostre voltant i als mitjans de comunicació aquesta, tant desitjada, "tornada a la normalitat". No vull tornar a la normalitat, perquè la normalitat en la que nosaltres vivíem còmodament, ja era un infern per molts altres éssers; i d'aquí poc també ho serà, fins i tot, pels més privilegiats.