Plans:
PLA NADIR: Punt de vista desde sota del subjecte (màxima expressió de l'angle contrapicat).
PLA ABERRANT/de inclinació holandesa: Consta d'un angle de càmera extremadament inclinat, resultant en una imatge desequilibrada i en diagonal. Provoca una sensació estranya, violenta, inestable, impresionista, etc.
PLA CENITAL: Desde un punt de vista en la vertical superior del personatge (màxima expressió de l'angle picat).
​
Aspectes tècnics fotografia:
NITIDESA: Claredat, precisió, puresa. Depèn dels píxels, la llum, el contrast, l'enfoc, etc; factors que determinen i permeten la qualitat d'una fotografia.
ENQUADRAMENT: Porció d'escena que la fotògrafa decideix mostrar en la fotografia (selecció de l'àrea).
FORA DE CAMP: Tot allò que no veiem a l'enquadrament però tot i això forma part de la composició/escena. Podem deduir o imaginar el fora de camp a través del que se'ns mostra.
PROFUNDITAT DE CAMP: Distància entre el subjecte fotografiat més proper i el més llunyà; com més gran sigui la profunditat de camp més nítids es veuran tots dos, com més petita sigui aquesta provocarà que aquell no enfocat perdi la qualitat de nitidesa
EFECTES ÒPTICS: Qualitats que la fotografia adquireix mitjançant un procés de manipulació o de manera natural alhora de realitzar-la.
​
Altres:
KITSCH:  Estil caracteritzat per els colors, formes i elements cridaners. És un concepte estètic i cultural que en els seus orígens ironitzava respecte la relació art barat i consumisme.
UCRONÍA: Subgènere literari que es basa en la reconstrucció d'una història, incorporant successos que bé mai van passar, però ho podrien haver fet. La ucronía es tracta desde un punt de vista verosímil per tant de que sembli creible pel lector.
REFRACCIÓ : Fenomen que provoca un canvi de direcció en el raig de llum al travessar un medi.
​
Tècniques fotogràfiques i mètodes:
HELIOGRAFIA: Procés fotogràfic consistent en l'ús d'una càmera obscura i un suport fotosensible exposat a una certa quantitat de llum.
L'ESCOMBRAT: S'utilitza quan hi ha un subjecte en moviment el qual volem destacar alhora que deixem el fons mogut. Per fer-ho haurem de fer un seguiment d'aquest subjecte amb una velocitat d'obturació lenta.
ZOOMING: Aquesta tècnica consisteix en moure manualment l'objectiu de la càmera en l'instant de fotografiar, de manera que resulti en una sensació de moviment envers el centre.
​
Composició:
REGLA DELS TERÇOS: Indica les zones més adients dintre l'enquadrament fotogràfic per situar allò al que vols donar interés  (cuadrícula de tres per tres).
REGLA DE L'HORITZÓ: Com a resultat de la regla dels terços, aquesta ens diu de situar la línia de l'horitzó sobre el terci superior o l'inferior, però mai al mig.
REGLA DEL MOVIMENT: Per transmetre moviment haurem de deixar un espai lliure en la direcció d'aquest.
REGLA DE LA MIRADA: Ens indica que hem de deixar un espai ampli lliure en la direcció en la que mira el subjecte de la composició.
REGLA DELS IMPARS: Segons aquesta, al incloure elements impars augmentem la bellesa de la composició.

​

Publicitat:

BRIEFING: document en el qual es recull tota la informació prèvia sobre l’empresa i el producte per tal de poder iniciar la campanya en la direcció encertada.
SEGMENTACIÓ: és l’acció de dividir el conjunt del mercat en diferents parts per a triar el públic objectiu de cada anunci. Aquesta divisió es pot fer amb diferents criteris: edat, sexe, interessos, etc.
PÚBLIC OBJECTIU: és el grup de persones que comparteixen unes determinades característiques i que per això seran el públic a qui anirà dirigit un anunci. En anglès s’utilitza el terme target.
DIRECTOR D'ESTRATÈGIES (Planner): és la persona (o departament) encarregada de dissenyar la planificació d’una campanya publicitària.
IDENTIFICACIÓ: estratègia publicitària que consisteix a buscar que l’espectador d’un anunci s’identifiqui amb el seu protagonista, de manera que vulgui consumir el mateix producte. S’acostuma a distingir entre identificació real i identificació ideal.
POSICIONAMENT: estratègia que consisteix a determinar en quin espai es col·loca el propi producte respecte dels de la competència en la ment del consumidor.
ESLÒGAN: frase breu que resumeix el missatge d’una campanya publicitària i normalment es col·loca al final dels anuncis televisius.
PUBLICITAT EMOCIONAL: estratègia que consisteix a anunciar un producte utilitzant emocions lligades al producte en lloc d’arguments racionals.
PUBLICITAT VIRAL: publicitat (de vegades camuflada) que es transmet per internet de manera similar a com es transmet un virus: una cèl·lula infectada en contagia unes quantes que al seu torn en contagien cadascuna unes quantes més i d’aquesta manera amb l’acció de cada actor no es sumen infectats sinó que es multipliquen.
JOCS PUBLICITARIS: jocs, generalment gratuïts i a Internet, encarregats per una marca per tal que el seu producte o logo sigui el centre del joc.
PUBLICITAT ENGANYOSA: publicitat que indueix els espectadors a errors sobre la seva naturalesa, preu, qualitat, etc.
POSTPRODUCCIÓ: és l’etapa final del rodatge d’un anunci en la qual es munten les imatges, es retoquen si cal, s’hi afegeixen efectes especials, la banda sonora, etc.

CATÀLAG: llista dels productes que s'ofereixen a al venta.

PROMOCIÓ: estratègia publicitària per donar a conèixer un producte e incrementar les seves vendes.

STAND: espai on s'exposen els productes de la marca, normalment a les fires.

ESTEREOTIP: concepció generalitzada i normalitzada per la societat al voltant d'una entitat, col·lectiu, etc.

FREELANCES: publicitaris que porten a terme el seu treball de forma lliure/autònoma.

JINGLE: anunci cantat.

MAILING: forma de màrketing directe que utilitza el correo.

PACKAGING: presentació externa del producte.

SCRIPT: descripció detallada de les imatges i els sons a l'hora de fer un spot.

STORYBOARD: presentació gràfica de les secuencies d'un spot.

​

​

​

​

​

​