YESTERDAY
Obra del director i productor anglès de cinema Danny Doyle. Reconegut per pel·lícules com Slumdog Millionaire, 127 Hours, Sunshine, Steve Jobs, Trainspotting, 28 Days Later, entre d'altres.
Danny Doyle va néixer a Radcliffe, Anglaterra el 1956, fill d’una família obrera. Va cursar estudis a l’Universitat Bangor, Gales i seguidament va iniciar-se a la televisió britànica i el teatre. Va ingressar a la Royal Shakespeare Company. Tumba Abierta, la seva primera pel·lícula fou estrenada el 1995. A l’any següent va sortir Trainspotting assolint l’èxit ràpidament. Va intentar entrar al món de Hollywood sense gaires resultats, però recupera l’èxit amb 28 Days Later, Millions, Sunshine i altres. La seva última obra la comentem a continuació.
Gènere: Comèdia Romàntica i Musical, Fantasia
Corrent cinematogràfica: Contemporani
Format 2,39:1
​
Argument
Un músic jove sense gaire d'èxit desperta un matí després d’haver patit un accident -fenomen mundial de 12 segons- i descobreix que és l'única persona que recorda els Beatles. Apareix doncs en un món paral·lel en el qual els Beatles mai van existir i aprofita la situació, intentant recordar totes les lletres i melodies, per mostrar el seu repertori al món, fent-ho passar per propi. Paral·lelament ens explica el romanç entre el protagonista i la seva manager/amiga.
​
Actors/actrius
Himesh Patel (Jack Malik): Interpreta el protagonista, un jove músic que no té gaire sort en la seva carrera i el que més tard acabarà cantant les cançons dels Beatles sobre importants escenaris.
Lily James (Ellie): La manager i amiga de tota la vida de Jack Malik. És professora, però tot i així dedica gran part del seu temps a la carrera musical de Malik, ja que és l’única que creu en ell. Malik i ella interpreten un romaç des de l’inici fins el final de la pel·lícula.
Kate McKinnon (Deborah): Interpreta la manager de Ed Sheeran, que més tard també ho serà de Jack Malik. Personifica el món comercialitzat i globalitzat de la indústria musical i tots els seus aspectes negatius.
Ed Sheeran: S’interpreta a ell mateix. Contacta amb Malik asombrat pel seu talent, posteriorment fan un agira junts i acaba “derrotat” per el mateix en una aposta per veure qui és el millor compositor.
Alexander Arnold (Gavin): Primer productor músic que s'interessa per Malik un avegada comença a interpretar les cançons dels Beatles, acaben gravant junts un àlbum al seu estudi. Serà també el novio de Ellie per un temps.
Joel Fry (Rocky): Amic del protagonista. Es retroba, després de molt temps, amb Malik en un dels seus concerts. Més tard, quan Malik se'n va de gira amb Ed Sheeran, Rocky és qui l’acompanya com a manager.
James Corden: S’interpreta a ell mateix com presentador d’un programa de televisió americà. Convida al seu plató a Malik, degut al seu sobtat èxit amb el disc dels Beatles.
Robert Carlyle: Interpreta a un personatge clau d’aquest film, John Lennon amb 78 anys. Viu aïllat del món i feliç.
​
​
Recursos visuals
Observem un gran repertori de plans, molt variats entre ells, desde un primer pla fins plans aberrants -plans amb molta inclinació, molt característics de Doyle-, passant per plans generals, americà, mig, detall, etc… Segons l’angle desde el que es realitza trobem també: plans picats, contrapicats, subjectius, etc…
​
Es juga amb diferents moviments de càmera que ajuden a enfonsar-se en l'atmosfera de la pel·lícula i la dinàmica d’aquesta, per exemple: el travelling, la panoràmica, el zoom, l’steady-cam, etc…
La posada en escèna és pròpia de Doyle, experimental i impactant, de vegades fins i tot exagerada i innecessària; inclinacions impossibles, confusió a través del muntatge, acumulació de plans en poc temps…
A simple vista no detectem cap discontinuïtat que ens cridi l’atenció, és més Doyle controla molt bé els canvis de plans i sembla dominar perfectament la tècnica per tal de mantenir l’harmonia al llarg del muntatge.
​
Respecte l’escenografia conté diferents escenaris on transcórrer la història, tant paisatges com espais interiors. Entre les localitzacions trobem Suffolk, Liverpool, Wembley, Latitude, LA, etc. A més d’un gran repertori de personatges (principals com secundaris) que apareixen i desapareixen d’escena.
Un dels recursos estilístics més marcats que trobem és la hipérbole -exageració que cerca provocar a l'espectador- en el personatge de Deborah (Kate McKinnon) respecte la industria musical. També la repetició en el moment de l’accident, mostrant molt seguit diferents seqüències del autobús, ell en la bici o les diverses localitzacions on se'n va la llum.
​
La banda sonora d’aquesta pel·lícula és possiblement el més màgic de l’obra. Es compon d’un ampli repertori de cançons dels Beatles - unes escollides amb antelació i altres que van sorgir durant el film- interpretades per Himesh Patel. A més Doyle, junt al productor musical Adem Ilhan, va demanar ajuda al compositor Daniel Pemberton, qui va acabar interpretant a un dels amics de Malik, també dintre del món musical. Va treballar amb Patel durant tota la producció del film en les cançons i la posta en escena als escenaris, bàsicament per aconseguir un ambient on Patel es sentís a gust. Algunes de les cançons dels Beatles que podem escoltar són: Yesterday, Summer Song, Let It Be, The Long & Winding Road, Back in the U.S.S.R, Hey Jude, All You Need Is Love… Recordem que no són aquestes les úniques en aparèixer durant el film, també es van compondre algunes per Jack.
​
Alhora que se’ns mostra un to molt melancòlic durant tota l’obra cap a la gran banda dels Beatles, també s’utilitza un to molt enfocat cap a millenials i adults amb la distintiva marca del guionista Richard Curtis.
Visulament Yesterday s’inspira en els anys 60, època d’esplendor del Beatles Juga amb la il·luminació per traslladar a les nostres ments moments icònics de la història del grup musical; localitzacions com l’Ocean Bingo a Gorleston-on-Sea amb tons vermellosos i ataronjats ens remunten a les fotografies de John Hinde i Martin Parr.
A LA la paleta de colors es transforma cap a un aspecte modern-retro i tot es torna més vibrant. L’iconografia dels Beatles fou una gran font d'inspiració.
​
Observem una evolució en l’estil de Jack Malik - més sofisticat i professional-, i en el seu vestuari també trobem referències al grup musical. A mans de la dissenyadora de vestuari Liza Bracey veiem un recorregut en Jack desde artista de carrer fins a un look inspirat en Paul McCartney.
PERSONATGE
Kate Mckinnon interpreta el personatge de Deborah una tauró de la industria musical, concentre tots els estereotips -sobretot negatius- que la societat a creat entorn aquest àmbit, per exemple la comercialització de l’artista fins el punt de treure tot el sentiment - a diferència del Beatles, que van tenir total llibertat-. Mckinnon en aquest paper deixa de banda el considerat com a personatge femení del cinema -molt femenina, obedient, calmada…- i personifica, com hem dit, el món musical, en un caràcter fort, antipàtic i sincer.
ESCÈNA
L’escena de l'últim concert de Jack Malik sobre la terrassa d’un hotel transporta als seguidors dels Beatles a un dels seus moments més mítics; el concert sobre el terrat de l’Apple Corps, el 1969.
